El PSOE propone que se encargue un estudio para protocolizar el himno de Benidorm y elaborar una versión en valenciano

Fecha:

El Grupo Socialista plantea además elaborar una unidad didáctica sobre el himno para que se pueda dar a conocer en los colegios de la ciudad, como parte de conocimiento del medio

El Grupo Socialista en el Ayuntamiento de Benidorm ha lanzado una nueva propuesta, referente en esta ocasión a uno de los principales símbolos de la ciudad, su himno, oficial desde 1995. La obra resultó la ganadora en la modalidad de himno para Benidorm en los Juegos Florales que se celebraron en la localidad en 1944, y cuenta con música de Joaquín Belda Pastor (Bocairent, 1998 – Valencia, 1959) y letra de Adrián Ramírez Hernández (Alcàsser, 1908 – Museros, 1968). Se interpretó por primera vez en el Teatro Ronda el 20 de agosto de 1944, cantado por el famoso barítono catalán Emili Sagi Barba, y acompañado por el coro parroquial de la iglesia de Sant Jaume y Santa Anna.

El portavoz adjunto del PSOE, Sergi Castillo, ha explicado que sería conveniente realizar un estudio sobre la partitura, realizar las adaptaciones pertinentes, y protocolizar su uso para los actos oficiales, creando una versión más moderna y en valenciano. El concejal ha puesto como ejemplo el proceso que se siguió con el actual himno regional, que nació con motivo de la Exposición Regional de Valencia en 1909 con letra solo en castellano, y un tiempo después se elaboró la versión valenciana. “Fue un benidormense de pro, Maximiliano Thous Orts el artífice de aquel texto, hoy símbolo oficial de la Comunitat Valenciana. Sería muy interesante que se siguieran los mismos pasos, y se adaptara al nuevo contexto sociolingüístico de la ciudad”, ha apuntado.

El PSOE ha contactado con varios expertos locales, que han indicado la necesidad de elaborar una partitura de duración más reducida para los actos oficiales, que podría alternar con la original en otros contextos, tal y como ocurre respecto al himno de España. Castillo también sugiere que, en los actos oficiales, la música se complemente con la voz de cantantes, con un papel protagonista.

Unidad didáctica

De forma paralela al estudio musical, Castillo propone la elaboración de una unidad didáctica sobre el himno para que se pueda dar a conocer en los colegios de la ciudad, como parte de conocimiento del medio, y los alumnos aprendan a cantarlo. “Este himno es extraordinario y tiene una enorme historia. Es un símbolo de unión de todo el pueblo, pero también es una forma de aprender a apreciar nuestra tierra y los valores que nos han transmitido nuestros mayores. Debemos aprovecharlo como un recurso didáctico de gran valía”, ha finalizado.


El PSOE proposa que s’encarregue un estudi per a protocol·litzar l’himne de Benidorm i elaborar una versió en valencià

El Grup Socialista planteja a més elaborar una unitat didàctica sobre l’himne perquè es puga donar a conéixer en els col·legis de la ciutat, com a part de coneixement del medi

 El Grup Socialista a l’Ajuntament de Benidorm ha llançat una nova proposta, referent en esta ocasió a un dels principals símbols de la ciutat, el seu himne, oficial des de 1995. L’obra va resultar la guanyadora en la modalitat d’himne per a Benidorm en els Jocs Florals que es van celebrar en la localitat en 1944, i compta amb música de Joaquín Belda Pastor (Bocairent, 1998 – València, 1959) i lletra d’Adrián

Ramírez Hernández (Alcàsser, 1908 – Museros, 1968). Es va interpretar per primera vegada  en el Teatre Ronda el 20 d’agost de 1944, cantat pel famós baríton català Emili *Sagi Barba, i acompanyat pel cor parroquial de l’església de Sant Jaume i Santa Anna. El portaveu adjunt del PSOE, Sergi Castillo, ha explicat que seria convenient realitzar un estudi sobre la partitura, realitzar les adaptacions pertinents, i protocol·litzar el seu ús per als actes oficials, creant una versió més moderna i en valencià. El regidor ha posat com a exemple el procés que es va seguir amb l’actual himne regional, que va nàixer amb motiu de l’Exposició  Regional de València en 1909 amb lletra només en castellà, i un temps després es va elaborar la versió valenciana. “Va ser un benidormer de pro, Maximilià Thous Orts l’artífex d’aquell text, hui símbol oficial de la Comunitat Valenciana. Seria molt interessant que se seguiren els mateixos passos, i s’adaptara al nou context sociolingüístic de la ciutat”, ha apuntat.

El PSOE ha contactat amb diversos experts locals, que han indicat la necessitat d’elaborar una partitura de duració més reduïda per als actes oficials, que podria alternar amb l’original en altres contextos, tal com ocorre respecte a l’himne d’Espanya. Castillo també suggerix que, en els actes oficials, la música es complemente amb la veu de cantants, amb un paper protagonista.

Unitat didàctica

De manera paral·lela a l’estudi musical, Castillo proposa l’elaboració d’una unitat didàctica sobre l’himne perquè es puga donar a conéixer en els col·legis de la ciutat, com a part de coneixement del medi, i els alumnes aprenguen a cantar-lo. “Este himne és extraordinari i té una enorme història. És un símbol d’unió de tot el poble, però també és una manera d’aprendre  a apreciar la nostra terra i els valors que ens han transmés els nostres majors. Hem d’aprofitar-ho com un recurs didàctic de gran vàlua”, ha finalitzat.

Sergi Castillo
Sergi Castillo
Nascut a Cocentaina (1978) és periodista i docent. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual en la Universitat de València, i va realitzar estudis superiors en la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. També ostenta els títols de Mestre de Valencià, expedit per la Generalitat Valenciana, i de Professor de Música, expedit pel Conservatori Superior de València. De la seua tasca com a periodista a Benidorm cal destacar el treball desenvolupat en El País, l'agència Efe, Información, Canfali, Ràdio Sirena Cope i Noticias Benidorm. Durant els anys 2014 i 2015 va ser cap de premsa de l'Ajuntament de Benidorm. Ha col•laborat en diversos documentals i programes de televisió en els quals ha defensat el denominat ‘model Benidorm’, com El hombre que embotelló el sol, Ciutats desaparegudes o Terres de cinema. Ha publicat nombrosos articles i reportatges sobre la història i tradicions de Benidorm. El 2023 va ser mantenidor de la Carta de Poblament en el seu 998 aniversari. Cal destacar la seua tasca com a periodista d’investigació desenvolupada a València. Ha publicat tres llibres, un dels quals, Yonquis del dinero, ha sigut portat al teatre per la companyia Pot de Plom. La Unió de Periodistes Valencians li va concedir l'any 2018 la beca "Josep Torrent" pel seu treball La batalla per la sanitat valenciana, que va ser publicat per la Institució Alfons el Magnànim. Ha participat com a expert en corrupció valenciana en diversos mitjans de comunicació nacionals i internacionals, i ha pronunciat conferències en institucions. També ha assessorat en aquesta materia el Congrés dels Diputats i les Corts Valencianes. L’any 2017, les associacions integrants del Pacto Español Contra la Corrupción y por la Regeneración Cívica, el van proposar per a la direcció de l’Agència Antifrau de la Comunitat Valenciana. Des del 2021 és Funcionari de Carrera de la Generalitat Valenciana i professor de Llengua i Literatura Valenciana en l'IES Bernat de Sarrià de Benidorm. L'any 2021 va publicar el seu quart llibre, "Operació AVL. El pacte lingüístic dels valencians", a partir del qual desenvolupa la seua tesi a la Universitat d'Alacant, sota la direcció del catedràtic Rafael Alemany Ferrer. Un dels treballs derivats d'aquesta investigació va ser reconegut l’any 2022 amb el premi “Joaquim Garcia Girona” atorgat per Taula de Filologia Valenciana. Contacte:

COMPARTIR:

Noticias